MATERIALS DE LABORATORI
L'equipament o
material de laboratori és el conjunt format pels diversos instruments, dispositius i màquines especialitzades que s'utilitzen
als laboratoris amb el fi de realitzar experiències, comprovar
dades, obtenir mesures empíriques, realitzar taules, monitoritzar o
controlar l'evolució d'un procés de forma controlada.
Instruments de vidre
El vidre és un dels materials més antics i més utilitzats en química.
•
Les buretes: tubs llargs,
graduats, sovint de diàmetre intern uniforme, proveïdes d'una clau a la part inferior. Es fan servir per abocar quantitats
variables de líquids, i per això estan graduades amb petites subdivisions (depenent del volum, de dècimes de mil·lilitre o menys). El seu ús principal es dóna en volumetries, a causa de la
necessitat de mesurar amb precisió un determinat
volum de líquid.
•
Un cobreobjectes és un vidre molt prim quadrat o rectangular de 20x20 o
20x40mm i molt fràgil, s'utilitza per cobrir
les preparacions (es posa sobre la mostra que està sobre el portaobjectes) i per què no s'embrutin els objectius i per protegir les
preparacions permanents de la pols, la humitat, els paràsits...
•
Un cristal·litzador element pertanyent al material de vidre que consisteix en un recipient de
vidre de base ampla i poca alçada. El seu objectiu principal és cristalitzar el solut d'una solució, per evaporació del solvent. També
té altres usos, com a tapa, com a contenidor, etc.
L'objectiu de la forma és que tingui una base ampla per permetre una major evaporació de substàncies.
•
Un embut és un estri amb forma de con buit invertit acabat amb un tub al seu vèrtex, que s'empra
per transvasar líquids dins d'un
recipient de boca estreta, com pot ser, per exemple, una ampolla. Al laboratori
químic l'embut
ha evolucionat amb el temps dissenyant-se embuts amb formes diferents per
emprar-los en procediments més
sofisticats que el simple transvasament de líquids.
• Un kitasato: matràs comprès dins del material de vidre d'un laboratori de
química. Podria definir-se com un matràs d'Erlenmeyer amb
una tubuladura lateral. També
serveix per a realitzar experiments pel que fa a l'aigua, com: destil·lació, recollida de gasos
en cuba hidropneumàtica (desplaçament de volums), filtracions al buit, etc.
•
El
matràs o flascó d'Erlenmeyer: envàs transparent de forma cònica amb una obertura a l'extrem estret, generalment prolongat amb un coll
cilíndric, que acostuma
a incloure algunes marques i s'utilitza per saber aproximadament el volum del
contingut. Per la seva forma és útil per realitzar mescles per agitació
i per l'evaporació controlada de líquids A més, la seva obertura estreta
permet la utilització
de taps. El matràs d'Erlenmeyer no s'acostuma a utilitzar per al
mesurament de líquids ja que les seves mesures
són imprecises. Va ser dissenyat l'any 1861 pel químic alemany Emil Erlenmeyer.
•
Matràs aforat: La marca de graduació
envolta tot el coll
de vidre, per la qual cosa és fàcil determinar amb precisió quan el líquid arriba fins a la marca. La forma
correcta de mesurar volums és portar el líquid fins que la
part inferior del menisc sigui tangent a la marca. El fet que el coll del matràs sigui estret és per augmentar l'exactitud, d'aquesta manera un canvi petit en el volum es
tradueix en un augment considerable de l'alçada del líquid. Els matrassos
es presenten en volums que, usualment, van de 10 ml fins a 2 l. La seva
principal utilitat és preparar dissolucions de concentració
coneguda i exacta. El
procediment usual de preparació
de dissolucions és pesar la quantitat de solut, abocar-lo al matràs i afegir el dissolvent fins a un volum menor que la seva capacitat.
Posteriorment, es dissol bé
el solut i s'omple fins a la marca (operació
coneguda com "enrasar").
•
El morter és una eina que s'utilitza molt sovint en la cuina
catalana, per a triturar i barrejar productes, per a fer picades
i també per a fer
salses tan nostrades com l'allioli, la maionesa,
la romesco,
etc. És composa de
dues peces: el morter pròpiament
dit; un vas de parets gruixudes i fortes, de materials com la terrissa,
pedra
o fusta,
sovint amb un o quatre petites prolongacions en forma de semicilindre concau
per facilitar el vesament del contingut en un altre lloc; i un piló, picamà o mà de morter, gairebé sempre de
fusta, que s'agafa amb la mà per
triturar a cops el contingut del vas.
•
Pipeta: instrument que permet mesurar alíquotes de líquid amb força precisió. Solen ser de vidre. Està format per un tub buit transparent que acaba en
una de les puntes de forma cònica, i té una graduació
(una sèrie de marques gravades) indicant diferents
volums. Algunes són graduades o de simple
aforament.
•
Les pipetes Pasteur són uns instruments usats en els laboratoris químics i s'utilitzen per transferir petites quantitats
de líquids. En general són tubs de vidre cònics a un punt estret, i
equipats amb un xumet a la part superior (el qual pot anar integrat
directament a la pipeta) serveixen per dispensar líquids gota a gota, també és molt usat per separar el sèrum del plasma. Les pipetes Pasteur es poden rentar i
reutilitzar indefinidament.
•
La placa de Petri és un recipient rodó, de vidre o plàstic,
de diferents diàmetres (essent més comuns els diàmetres al voltant de
10 cm.), de fons baix, amb una coberta de la mateixa forma que la placa, però una mica més gran de diàmetre, perquè es pugui col·locar damunt i tancar el recipient. Fou inventada per Julius Richard
Petri.
•
Un portaobjectes és una placa de vidre rectangular de 76x26mm on es dipositen les
mostres del microscopi, poden ser de diferents tipus: tallats, polits,
esmerilats i excavats, són d'un sol ús i han d'estar molt nets, ja que una mica de
brutícia fa que la mostra no es pugi observar bé. S'han de netejar amb una dissolució del 50% d'alcohol èter, en el cas que no netegi així, llavors amb una dissolució d'alcohol sulfúric amb una distribució de 99 a 1.
•
Proveta o cilindre graduable: instrument volumètric, que permet mesurar volums superiors i més ràpidament que les pipetes, encara que amb menor
precisió. Està format per un tub generalment transparent d'uns centímetres de diàmetre, i té una graduació
(una sèrie de marques gravades) des de 0 ml (fins al màxim de la proveta) indicant diferents volums. A
la part inferior està tancat i té
una base que
serveix de suport, mentre que la superior està oberta (permet
introduir el líquid a mesurar) i sol tenir un pic
(permet abocar el líquid mesurat). Generalment mesuren volums de 25 o 50 ml, però existeixen provetes de diferents mides, fins i tot algunes que poden
mesurar un volum fins de 2.000 ml.
•
Tub d'assaig o tub de prova: Consisteix en un petit tub de vidre amb una punta oberta (que pot tenir
una tapa) i l'altra tancada i arrodonida, que s'utilitza als laboratoris per
contenir petites mostres líquides (encara que poden tenir altres fases), realitzar reaccions a petita
escala, etc.
•
Vas de precipitats: és un instrument per a contenir líquids, utilitzat
habitualment en el laboratori. Té
forma cilíndrica, amb un fons pla; se'n poden trobar de
capacitats diverses, des d'un mil·lilitre fins a diversos litres. Normalment és de vidre o plàstic i sol estar graduat, tot i que, per la seva pròpia naturalesa, aquesta graduació
és poc exacta, i per tant és recomanable no
utilitzar-lo per a mesurar volums de substàncies. S'utilitza, doncs, sobretot per a
transportar líquids a un altre recipient,
com ara a una proveta o a un tub d'assaig.
•
Vidre de rellotge: làmina de vidre en
forma circular còncava-convexa. Es diu així per la seva semblança amb el vidre dels
antics rellotges de butxaca. S'utilitza en química per evaporar líquids. També té utilitat per pesar mostres sòlides, encara que també
és utilitzat per a
pesar mostres humides després de fer la
filtració, és a dir, després d'haver filtrat el líquid i quedar només la mostra sòlida. El vidre rellotge s'utilitza també en ocasions com a tapa d'un got de precipitats,
fonamentalment per evitar l'entrada de pols, ja que en no ser un tancament hermètic es permet l'intercanvi de gasos.
•
Vareta: cilindre allargat
de vidre per barrejar dissolucions.
.JPG)
.PNG)
