dimecres, 27 de maig del 2015

DENCITAT DE UN GAS

PRACTICA:

En aquesta practica del lavoratori vam voler calcular la densitat del CO2, i ho vam fer de la manera seguent:


MATERIAL:

- Erlenmeller
- vas de precipitats 
- proveta
- tub de goma
- tap foradat
- tub de vidre corvat
- aigua
- pastilla
- peus de suport

PROCEDIMENT:

1) primer de tot vam montar l'estroctura dels materials per poder realitzar el experiment:


2) vam pesar la estroctura amb la pastilla fora per veure quin era el pes general i també vam anotar els ml de aire que hi havien en la proveta avans de posar la pastilla en el erlenmeyer:

3) amb la probeta cap per avall i plena de aigua vam dipositar 1/4 de pastilla en el erlenmeyer que contenia 20ml de aigua i vam poder observar com creava bombolles de CO2 que mitjanzant el circuit arrivaven fins la proveta, i laigua de la proveta anava baixant de nivell:



CONCLUSIONS:

Tot hi que el experiment no en va donar aquesta xifra exacta ara savem que la dencitat del CO2 es de

 0,001842 g/cm3







VELOCITAT DELS GASOS

PRACTICA:

En aquesta practica varem comprovar la velocitat de difusió dels gasos HCl i del gas NH4. 

MATERIAL:

- x2 taps
- un tub de plastic
- pipeta
- NCl liquid i NH4 liquid 
- x2 soports
- coto
- pinces
- paper indicador


PROCEDIMENT:

1) primer de tot montem l'estroctura amb el tub el peu i el paper indicador:

2) agafem dos boles de cotó i en una li posem en cadascun acid cloridric i al altre amoníac:

3) posem una bola de cotó a cada extrem i veiem a quina velocitat es difon el gas gracies al paper indicador:


CONCLUSIONS:

- com podem comprovar en la imatge el amoniac es més rapid que el acid cloridric


LAVOISIER


Antoine Lavoisier va ser un químic francès que va neixer a París en el 1743 i va morir en el 1794. És considerat el creador de la química moderna pels seus estudis, com per exemple:

•Llei de conservació de la massa
•Explicació de la combustió 
•Explicació de la respiració
•Explicació de l'oxidació
•Refús de la teoria del flogist
•Nomeclatura química

(etc...)

L'any 1764, als 21 anys, presentà un projecte per enllumenar París que va rebre un premi per ser el millor estudi. El 1765 Lavoisier realitzà dos informes sobre el guix, mineral emprat a París per blanquejar les cases i observà que l'única diferència entre el guix cristal·litzat i el en pols era l'aigua d'hidratació i que es podien transformar l'un en l'altre simplement guanyant o perdent aigua. El 1767viatjà amb Guettard als Vosgues per realitzar un mapa geològic i mineralògic de la zona, una feina de cinc mesos.

El 1789 publicà la seva obra més important «Tractat elemental de química», en la que es descrivien 33 elements químics i fou l'any que esclatà la revolució francesa. Fins a l'any 1792, els antimonàrquics radicals (els jacobins) van prendre el control proclamant la República a França i perseguint els "grangers d'hisenda". Lavoisier fou retirat del seu laboratori i, més tard, arrestat. Quan adduí que era un científic i no un recaptador d'imposts (cosa no del tot certa), l'oficial que el va arrestar contestà amb la frase: "la República no necessita científics". El judici fou una farsa, on Marat, que era un poderós cap revolucionari, acusà Lavoisier d'haver participat en complots absurds i demanà la seva mort. Marat fou assassinat el juliol de 1793, però el mal ja estava fet. Antoine Laurent Lavoisier fou guillotinat juntament amb el seu sogre i altres "grangers d'hisenda" a l'actual plaça de la Concorde, el 8 de maig de 1794, als 51 anys. El seu cos fou enterrat a una fossa comuna.